Dilluns a divendres 9:00 - 20:00

Rambla de Catalunya 124 5º 2ª

Barcelona

93 238 05 81

IGH Advocats i Economistes

Demani hora per a una visita gratuita

 

Què es considera despeses extraordinàries dels fills menors?

Què es considera despeses extraordinàries dels fills menors?

Les despeses extraordinàries són aquelles despeses no coberts pels aliments o despeses ordinàries, que són necessàries per l’alimentat i d’impossible o difícil previsió en el moment en què es regula la pensió d’aliments. Aquestes despeses hauran de ser acords i assumibles segons la capacitat econòmica dels alimentants.

Les despeses extraordinàries abasten tant els dels fills menors d’edat com els majors d’edat. No obstant això, quan parlem de les despeses extraordinàries dels fills majors d’edat aquestes s’han d’interpretar amb caràcter molt restrictiu.

A tall d’exemple, atès que no hi ha una llista tancada de despeses, són despeses extraordinàries de caràcter mèdic les derivades de visites a l’odontòleg, el logopeda, el psicòleg, el fisioterapeuta o rehabilitador per prescripció mèdica, oculista, tractaments homeopàtics, etc. És a dir, en general qualsevol despesa sanitària que no estigui cobert per la Seguretat Social o per la mútua privada que tinguin contractada els pares, i que tampoc hagi estat tingut en compte per al càlcul de la pensió d’aliments.

També són despeses extraordinàries de caràcter educatiu totes aquelles no incloses dins de la pensió d’aliments com poden ser les classes de reforç, en cas de baix rendiment acadèmic.

Així mateix són despeses extraordinàries de caràcter extraescolar, les activitats extraescolars esportives, música, ball, informàtica, idiomes, campaments o cursos d’estiu, viatges a l’estranger, festes d’aniversari i altres celebracions necessàries dels fills, així com les despeses de col·legi / universitat privats, màster o curs de postgrau, i les estades en residències universitàries, col·legis majors o similars.

Per tant, les despeses extraordinàries dels fills, sent que tenen un caràcter excepcional, imprevisible, necessari i adequat a la capacitat econòmica dels dos progenitors, seran abonats per tots dos per meitat, sempre amb el consentiment exprés i per escrit de tots dos progenitors ( llevat de supòsits excepcionals i urgents en què això no sigui possible) – o si no, mitjançant autorització judicial.